La materia medica de Dioscórides en el Renacimiento : modelos de traducción, producción de conocimiento y usos Políticos

Barcelone, Institut d’Estudis Catalans

Dal 09/09/2021 al 10/09/2021

Journées d'études

Une longue et prestigieuse tradition historiographique, ainsi qu'une non moins longue et non moins prestigieuse tradition philologique, ont clairement établi le rôle fondamental joué au XVIe siècle par De materia medica, un traité écrit au premier siècle par Dioscoride, un chirurgien d'origine grecque au service des armées romaines.

La récupération des manuscrits grecs de l'œuvre avait commencé à la fin du XVe siècle, en mobilisant les travaux des médecins philologues et humanistes tant en France que dans les péninsules ibérique et italienne, puis dans d'autres espaces européens comme la Bohême, l'Autriche, l'Angleterre, l'Allemagne et la Turquie.

Les éditions et les traductions du XVIe siècle, souvent accompagnées de commentaires détaillés, ont fourni un espace pour l'élaboration et l'organisation des connaissances médicales anciennes, mais aussi le véhicule par lequel les connaissances sur la nature des mondes proches et lointains sont devenues partie intégrante de l'arsenal thérapeutique et de la réflexion naturaliste européenne. Souvent soutenues par les différentes autorités politiques européennes ou adressées à celles-ci, elles véhiculaient également des programmes politiques pour le renouvellement du savoir sur le monde naturel.

Ce colloque est le résultat d'une collaboration entre deux programmes de recherche distincts –Babel Rome. La nature du monde et ses langues dans la Rome du XVIe siècle (EFR, CAK, LARHRA) et Ibermatmed. Saberes de las dos Indias. La materia medica en el mundo colonial ibérico, ss. XVI-XVII (Agencia Española de Investigación PID2019-106449GB-I00, IMF-CSIC)– et réunit des philologues, des historiens, des historiens des sciences et des savoirs. À travers cette multiplicité d'approches, la rencontre vise à explorer les différentes valeurs et significations que les travaux sur l'œuvre de Dioscoride ont eues au XVIe siècle, mais aussi à réfléchir aux moyens de les restituer aujourd'hui dans les éditions contemporaines.

***

Una lunga e prestigiosa tradizione storiografica, insieme ad una non meno lunga e non meno prestigiosa tradizione filologica hanno chiaramente sancito il ruolo fondamentale che ha avuto nel Cinquecento la Materia medica, trattato redatto nel I secolo da Dioscoride, chirurgo di origine greca al servizio degli eserciti romani

Il recupero dei manoscritti greci dell’opera era iniziato alla fine del XV secolo e mobilitò l'opera di medici filologi e umanisti sia in Francia che nella penisola iberica e italiana, quindi in altre aree europee, come Boemia, Austria, Inghilterra, Germania e Turchia.

Le edizioni e le traduzioni cinquecentesche, spesso dotate di ampi commenti costituirono uno spazio di elaborazione e sistemazione del sapere medico antico, ma anche il veicolo attraverso il quale conoscenze sulla natura di mondi vicini e lontani entrarono a far parte dell’arsenale terapeutico e della riflessione naturalistica europea. Spesso sostenute dalle diverse autorità politiche europee o a loro indirizzate esse veicolarono anche programmi politici di rinnovamento del sapere sui mondi naturali. 

Il convegno che nasce dalla collaborazione tra due programmi di ricerca distinti –Babel Rome. La nature du monde et ses langues dans la Rome du XVIe siècle (EFR, CAK, LARHRA) e Ibermatmed. Saberes de las dos Indias. La materia medica en el mundo colonial ibérico, ss. XVI-XVII (Agencia Española de Investigación PID2019-106449GB-I00, IMF-CSIC) e riunisce filologi, storici, storici della scienza e dei saperi. Attraverso questa molteplicità di approcci l’incontro si propone di esplorare queste diverse valenze che ebbe nel corso del Cinquecento il lavoro sull’opera di Dioscoride ebbe nel corso del Cinquecento ma anche di riflettere ai modi in cui esse possano essere restituite oggi nelle edizioni contemporanee.

***

Una llarga i prestigiosa tradició historiogràfica, juntament amb una no menys llarga i no menys prestigiosa tradició filològica han fixat amb total rotunditat el paper fonamental que el tractat De materia medica, elaborat al segle I pel cirurgià d'origen grec al servei dels exèrcits romans Dioscòrides, va assolir durant el Renaixement.

La recuperació de manuscrits grecs havia començat a finals del segle XV i va mobilitzar el treball de metges filòlegs i humanistes, tant en França com en les penínsules ibèrica i italiana. També ho fari en altres llocs d'Europa, com ara Bohèmia, Àustria, Anglaterra, Alemanya i Turquia.

Les edicions i traduccions del Cinc-cents, sovint dotades d’amples comentaris, configuraren un espai de col·laboració i sistematització del saber mèdic antic, però també un vehicle mitjançant el qual els coneixements sobre la natura dels mons propers o llunyans entraren a formar part de l’arsenal terapèutic i de la reflexió naturalística europea. Aquestes empreses intel·lectuals trobaren el suport d’alguns poders polítics que conformaren programes culturals de renovació del saber sobre el món natural.

El Col·loqui Internacional "Els Dioscòrides renaixentistes" neix de la col·laboració entre dos projectes de recerca –Babel Rome. La nature du monde et ses langues dans la Rome du XVIe siècle (EFR, CAK, LARHRA) i Ibermatmed. Saberes de las dos Indias. La materia medica en el mundo colonial ibérico, ss. XVI-XVII (Agencia Española de Investigación PID2019-106449GB-I00, IMF-CSIC)– i reuneix persones provinents de la filologia, la història i la història de la ciència i dels sabers. Mitjançant aquesta diversitat d’aproximacions, la trobada es proposa explorar les diferents vessants que, durant el segle XVI, va conèixer el treball sobre l’obra de Dioscòrides i reflexionar sobre el repte que pot suposar restituir actualment aquesta riquesa i densitat de valors i significats en edicions contemporànies.

***

Una larga y prestigiosa tradición historiográfica, junto a una no menos larga y no menos prestigiosa tradición filológica, han fijado el papel fundamental que el tratado De materia medica, elaborado en el siglo I por el cirujano de origen griego al servicio de los ejércitos romanos Dioscórides, alcanzó durante el Renacimiento.

La recuperación de manuscritos griegos había comenzado a finales del siglo XV y movilizó el trabajo de médicos filólogos y humanistas, tanto en Francia como en las penínsulas ibérica e italiana. A lo largo del siglo XVI, también lo haría en otros lugares de Europa, como Bohemia, Austria, Inglaterra, Alemania y Turquía.

Las ediciones y traducciones del Quinientos, a menudo dotadas de amplios comentarios, configuraron un espacio de colaboración y sistematización del saber médico antiguo, pero también un vehículo mediante el cual los conocimientos sobre la naturaleza de los mundos cercanos o lejanos entraron a formar parte del arsenal terapéutico y de la reflexión naturalística europea. Estas empresas intelectuales encontraron el apoyo de algunos poderes políticos que conformaron programas culturales de renovación del saber sobre el mundo natural.

El Coloquio Internacional Dioscórides renacentistas nace de la colaboración entre dos proyectos de investigación –Babel Rome. La nature du monde et ses langues dans la Rome du XVIe siècle (EFR, CAK, LARHRA) e Ibermatmed. Saberes de las dos Indias. La materia medica en el mundo colonial ibérico, ss. XVI-XVII (Agencia Española de Investigación PID2019-106449GB-E00, IMF-CSIC9– y reúne personas provenientes de la filología, la historia y la historia de la ciencia y de los saberes. Mediante esta diversidad de aproximaciones, el encuentro se propone explorar las diferentes vertientes que, durante el siglo XVI, conoció el trabajo sobre la obra de Dioscórides y reflexionar sobre el reto que supone restituir actualmente esta riqueza y densidad de valores y significados en ediciones contemporáneas.

 

Télécharger le programme

Categoria : La recherche
Pubblicato il 20/07/2021 - Ultimo aggiornamento il 13/09/2021
p
a
r
t
a
g
e
r